DIBAP. Presente, pasado y futuro de la diversidad del hábitat pelágico Balear ( 2024-2025)

Resum: DIBAP explora la biodiversitat de l'hàbitat pelàgic (HP) Balear per determinar-ne l'estat passat i l'actual, així com l'origen de les variacions que s'observen entre tots dos de tipus hidrològic, biològic o antropogènic. A més, DIBAP simula escenaris potencials que permetin preveure i gestionar impactes futurs sobre la diversitat del Mar Balear.

Per això DIBAP utilitza una sèrie espai-temporal de dades que abasta els darrers 20 anys que inclou tant dades de taxonomia de larves de peixos com de zooplàncton com de les variables hidrogràfiques i biogeoquímiques associades. Per a cada espècie i fase de vida (primera/adulta) DIBAP elabora una matriu amb les corresponents característiques funcionals per definir la diversitat funcional a més de la taxonòmica per a les comunitats pelàgiques. També utilitza les eines desenvolupades en el marc del projecte vinculat TUNAWAVE que relacionen l'ocurrència d'esdeveniments climàtics extrems amb la productivitat de l'ecosistema pelàgic a la mateixa àrea d'estudi.

Les condicions ambientals i biològiques del medi on habiten els organismes, com ara la temperatura, la salinitat o la clorofil•la, exerceixen un paper fonamental en com s'estructura la biodiversitat marina a través de gradients biogeogràfics (Coll et al 2010). L'HP o la zona d'aigua que no és a prop del fons ni de la costa constitueix el major ecosistema de la Terra (Kaiser et al. 2011). Tots els éssers vius marins, independentment de l'hàbitat que ocupin com a adults (pel•làgic, demersal o bentònic), ocupen l'HP almenys durant els primers dies de vida. Aquestes fases de vida planctòniques determinen l'estructura espacial de la majoria d'espècies marines perquè és el període crític en què se'n determina la supervivència. Això fa que l'HP doni una visió més completa de les espècies de peixos i invertebrats que habiten en un ecosistema (p.e. biodiversitat) que analitzant només la fase adulta (i.e. dades de diferents mostrejos per a adults que habiten a prop del fons i adults de vida meso i epipelàgica). La disponibilitat de sèries temporals llargues de fases planctòniques i variables hidrogràfiques i biogeoquímiques constitueixen una eina molt valuosa per a l'estudi i el seguiment de la biodiversitat marina. Els resultats de DIBAP permeten avaluar i monitoritzar en el temps l'estat ambiental a les zones poc explorades de mar oberta del Mar Balear a través dels seus valors de biodiversitat.

Resumen: DIBAP explora la biodiversidad del hábitat pelágico (HP) Balear para determinar su estado pasado y actual, así como el origen de las variaciones que se observen entre ambos de tipo hidrológico, biológico o antropogénico. Además, DIBAP simula escenarios potenciales que permitan prever y gestionar impactos futuros sobre la diversidad del Mar Balear.

Para ello DIBAP utiliza una serie espacio-temporal de datos que abarca los últimos 20 años que incluye tanto datos de taxonomía de larvas de peces como de zooplancton como de las variables hidrográficas y biogeoquímicas asociadas. Para cada especie y fase de vida (temprana/adulta) DIBAP elabora una matriz con sus correspondientes características funcionales para definir la diversidad funcional además de la taxonómica para las comunidades pelágicas. También utiliza las herramientas desarrolladas en el marco del proyecto vinculado TUNAWAVE que relacionan la ocurrencia de eventos climáticos extremos con la productividad del ecosistema pelágico en la misma área de estudio.

Las condiciones ambientales y biológicas del medio en el que habitan los organismos, tales como la temperatura, la salinidad o la clorofila, ejercen un papel fundamental en cómo se estructura la biodiversidad marina a través de gradientes biogeográficos (Coll et al 2010). El HP o la zona de agua que no está cerca del fondo ni de la costa, constituye el mayor ecosistema de la Tierra (Kaiser et al. 2011). Todos los seres vivos marinos, independientemente del hábitat que ocupen como adultos (pelágico, demersal o bentónico), ocupan el HP al menos durante los primeros días de vida. Estas fases de vida planctónicas determinan la estructura espacial de la mayoría de especies marinas por ser el periodo crítico en el que se determina su supervivencia. Esto hace que el HP dé una visión más completa de las especies de peces e invertebrados que habitan en un ecosistema (p.e. biodiversidad) que analizando sólo la fase adulta (i.e. datos de diferentes muestreos para adultos que habitan cerca del fondo y adultos de vida meso y epipelágica). La disponibilidad de series temporales largas de fases planctónicas y, variables hidrográficas y biogeoquímicas constituyen una herramienta muy valiosa para el estudio y seguimiento de la biodiversidad marina. Los resultados de DIBAP permiten evaluar y monitorizar en el tiempo el estado ambiental en las zonas poco exploradas de mar abierto del Mar Balear a través de sus valores de biodiversidad.